L'edifici de l'ars electrònica, seu també del futurelab, on es duen a terme projectes d'investigació en art i noves tecnologies.
Monolit molt ben resol en frontal de "abet laminati" i caixa en dm de color negre.
Espectacular control d'accés amb pirulí d'aire (!)
Dins
l'espai central de l'exposició permanent hi ha un laboratori en el que,
quan no hi fan tallers es pot toquetejar una mica les eines que hi
tenen: impressores 3d (amb plàstic) tablets de dibuix, un cultiu de
plantetes i un zoom digital amb el que podeu comprovar que el nostre
company porta, si senyor, un autèntic lacoste.
Interactiu amb un suport informàtic posat en un ordinador. De vegades les opcions en museografia són mooolt sencilles.
Mòdul
amb visor 3d per a escriure a l'aire. Pots girar el cap i visualitzar
la figura tridimensionalment mentre dibuixes i a més un cop per setmana
ho feien imprimir a les impresores 3d del laboratori.
Robotets
Projecció
interactiva (molt rudimentària per cert, tan sols hi havien alguns
punts interactius a la projecció, sense figures en moviment...)
Projecte
tecnològic-artístic, en el que a través de programes que permeten
interpretar la imatge, la figura interacciona amb l'usuari de manera que
mira el que més gràcia li fa, respon al teu moviment i si te li propes
massa s'enfada...
Mòdul per a experimentar amb una pròtesis que respón als impulses elèctrics del nostre braç.
Totes
les pantalles consistien en tela tensada amb projecció frontal suspeses
a l'aire i amb un remat finíssim, com si fos la imatge el que sura.
Joc
en el qual les captures d'uns segons de cada visitant creen una imatge
conjunta bastant estressant prò divertida (a l'apartat pixel mania on es
podrien veure feines de creadors d'art digital.
Espai de mostra de treballs de recerca artística...
El
Josep i jo vam quedar espatarrats amb dues coses: els vidres
polaritzats i l'art cinètic digital (ja veureu després). En aquest
mòdul, ideat per un artista multimèdia, hi havia una maqueta estàtica,
en posar-te unes ulleres polarizades, podies veure llums que sense les ulleres eren
imperceptibles.
El
mateix efecte es realitzava amb video a la mateixa sala però amb capes
de video!, a simple vista teniem un fons de video, però en mirar aquest
video amb un vidre polaritzat, veies una capa superposada més amb un
personatge, espatarrant! A la imatge no s'aprecia, però el josep i jo
guaitem amb la boca ben oberta per veure el reflexe d'una imatge que no
hi és(!).
Una
projecció amb un mecanisme per donar-hi volum. Una d'aquestes coses que
penses que han de ser xulísimes i que quan les veus són una despesa
innecessaria i molt poc efectiva de recursos.
Deep
space, tot el que veieu banyat en llum és pantalla de projecció, és
espectacular, estereoscòpic i molt car...
semblen llumetes de nadal però son llumetes sense enxufes, que té la seva gràcia...
Aquí si, teniu l'exemple d'art cinètic digital, amb una peça com la que veieu aquí i un tocadiscos més un circuit tancat de càmera i pantalla, això és que tenim:
I per últim, fantàstic Teo Jansen (el de l'anunci de cotxes...):
Bé, també vam anar a la Haus der musik... però això ja és una altra entrada...
Fantàstica
l'expo de Mariscal a la Pedrera, un tema molt de Barcelona i una expo
molt ben produïda per l'equip de Mariscal, que amb idees molt sencilles
i amb les sobres dels milers de productes que han dissenyat han fet
una expo que diverteix tothom. Per cert hi havia un audiovisual amb un
format molt interessant i el menú de selecció era un llibre amb imatges
fiduciaries (les de la reactable), ho sabieu que el software de la
reactable és Open Source? 
