L'edifici de l'ars electrònica, seu també del futurelab, on es duen a terme projectes d'investigació en art i noves tecnologies.
Monolit molt ben resol en frontal de "abet laminati" i caixa en dm de color negre.
Espectacular control d'accés amb pirulí d'aire (!)
Dins l'espai central de l'exposició permanent hi ha un laboratori en el que, quan no hi fan tallers es pot toquetejar una mica les eines que hi tenen: impressores 3d (amb plàstic) tablets de dibuix, un cultiu de plantetes i un zoom digital amb el que podeu comprovar que el nostre company porta, si senyor, un autèntic lacoste.
Interactiu amb un suport informàtic posat en un ordinador. De vegades les opcions en museografia són mooolt sencilles.
Mòdul amb visor 3d per a escriure a l'aire. Pots girar el cap i visualitzar la figura tridimensionalment mentre dibuixes i a més un cop per setmana ho feien imprimir a les impresores 3d del laboratori.
Robotets
Projecció interactiva (molt rudimentària per cert, tan sols hi havien alguns punts interactius a la projecció, sense figures en moviment...)
Projecte tecnològic-artístic, en el que a través de programes que permeten interpretar la imatge, la figura interacciona amb l'usuari de manera que mira el que més gràcia li fa, respon al teu moviment i si te li propes massa s'enfada...
Mòdul per a experimentar amb una pròtesis que respón als impulses elèctrics del nostre braç.
Totes les pantalles consistien en tela tensada amb projecció frontal suspeses a l'aire i amb un remat finíssim, com si fos la imatge el que sura.
Joc en el qual les captures d'uns segons de cada visitant creen una imatge conjunta bastant estressant prò divertida (a l'apartat pixel mania on es podrien veure feines de creadors d'art digital.
Espai de mostra de treballs de recerca artística...
El Josep i jo vam quedar espatarrats amb dues coses: els vidres polaritzats i l'art cinètic digital (ja veureu després). En aquest mòdul, ideat per un artista multimèdia, hi havia una maqueta estàtica, en posar-te unes ulleres polarizades, podies veure llums que sense les ulleres eren imperceptibles.
El mateix efecte es realitzava amb video a la mateixa sala però amb capes de video!, a simple vista teniem un fons de video, però en mirar aquest video amb un vidre polaritzat, veies una capa superposada més amb un personatge, espatarrant! A la imatge no s'aprecia, però el josep i jo guaitem amb la boca ben oberta per veure el reflexe d'una imatge que no hi és(!).
Una projecció amb un mecanisme per donar-hi volum. Una d'aquestes coses que penses que han de ser xulísimes i que quan les veus són una despesa innecessaria i molt poc efectiva de recursos.
Deep space, tot el que veieu banyat en llum és pantalla de projecció, és espectacular, estereoscòpic i molt car...
semblen llumetes de nadal però son llumetes sense enxufes, que té la seva gràcia...
Aquí si, teniu l'exemple d'art cinètic digital, amb una peça com la que veieu aquí i un tocadiscos més un circuit tancat de càmera i pantalla, això és que tenim:
I per últim, fantàstic Teo Jansen (el de l'anunci de cotxes...):
Bé, també vam anar a la Haus der musik... però això ja és una altra entrada...
