Aquest no és un blog de crítica d'art, però quan un artista ubica la seva obra en un recorregut i en relació a un argument i tenint en compte el visitant com una part central i activa d'aquesta història, això és museografia. Això és el que han fet David Bestué i Marc Vives, han posat les seves obres al servei d'una història i les han ubicat a l'espai de Caixaforum. La història parteix de la foscor de la creació i acaba en la foscor del no-res simbolitzada per una zona del muntatje inútil, rere bastidors, sense acabar de construir (fins i tot ens cau a sobre part del decorat...). Entremig una successió de sales on és impossible no somriure amb el llenguatge visual irònic i cutre d'aquests artistes de fama internacional. A les imatges podeu veure l'entrada amb un toc Star Treck; diverses peces que reflexionen sobre la materia.... bé, més aviat la materia reflexiona sobre ella mateixa; un espai de transició amb terre tou on tot es confón; una maqueta de l'exposició que ens assenyala, dues sales sobre la perfecció (taula amb atrezzo i fils blancs amb llum negra) i finalment el desmuntatge fictici. Què destacaria després d'aquesta visita? que els terres tous agraden a tothom, que un recorregut enganxa per poc sentit que tingui i que l'art contemporani ésuna andròmina molt curiosa i per sort cada vegada més popular i lliure.
